La Diada de Catalunya, celebrada l’11 de setembre, és una jornada profundament vinculada a la història i a la identitat del poble català. El seu origen es troba en els fets de 1714, quan Barcelona va caure durant la Guerra de Successió Espanyola, un moment que va marcar un canvi significatiu en l’evolució institucional i cultural del país. Amb el pas del temps, aquesta data ha esdevingut un espai de memòria i reflexió sobre el camí recorregut per Catalunya.
Durant segles, la Diada ha servit com a punt de trobada per expressar l’afecte envers la cultura catalana i el desig de preservar-ne la llengua, les tradicions i el patrimoni. En períodes difícils, com el de la dictadura franquista al segle XX, aquesta commemoració va ajudar a mantenir viva la identitat catalana i va actuar com a recordatori de la importància de defensar els valors culturals compartits.
Amb l’arribada de la democràcia, la Diada va adquirir una dimensió renovada, convertint-se en una celebració de les llibertats recuperades i en una ocasió per reconèixer el paper de les institucions catalanes i el dinamisme de la societat del país. A partir dels anys vuitanta, la jornada es va consolidar com un moment per recordar els reptes superats i mirar amb esperança les oportunitats futures.
En els darrers anys, la Diada també ha tingut una presència notable en l’àmbit polític i social, i ha estat escenari de mobilitzacions diverses. Tot i això, més enllà de qualsevol postura, continua essent un dia profundament arrelat en la vida cultural de Catalunya, un moment per celebrar allò que uneix: la llengua, les tradicions i el sentiment de pertinença.
Actualment, la Diada segueix ocupant un lloc rellevant en el calendari català. Representa la riquesa d’una societat plural i el valor de mantenir viu un llegat compartit. És una ocasió per homenatjar la història, reconèixer els esforços col·lectius del passat i reafirmar el compromís amb un futur on la cultura i la convivència continuïn sent pilars essencials.